Casa Armet

Arquitectura modernista amb façanes asimètriques, ceràmica vidriada, torre-mirador i molí de vent. Destaca per la seva ornamentació i influència barcelonina.

La primera aportació modernista vindria de la mà de l’arquitecte FERRAN ROMEU I RIBOT, que el 1897 va projectar una casa per un estiuejant barceloní que es deia Manuel Armet, a l’Eixample Sud. Es va construir al 1898. La casa és de propietat particular i ocupa una parcel·la que confronta amb tres carrers: la carretera, avui avinguda de Gràcia, el carrer Bergara i el carrer de Barcelona. És una casa de planta baixa amb 2 pisos i està construïda a línia de carrer i adossada al veí (casa Jover) per la banda nord i amb un jardí al sud que dona a l’avinguda de Gràcia. A la cantonada, entre Bergara i Barcelona s’alça el molí de vent i el dipòsit de l’aigua del mateix arquitecte (es van construir al 1899). A finals del segle XIX no hi havia subministrament domiciliari d’aigua i cada habitatge havia de procurar-se el seu. Per això, la casa disposa d’un pou amb sistema d’extracció de molí. Aquesta construcció demostra la influència dels edificis barcelonins modernistes com la Casa Martí, que Puig i Cadafalch acabava de construir dos anys enrere. Ferran Romeu, conjuga per primera vegada l’ús del maó, la pedra, la ceràmica i les estructures de fusta. Destaca la complexa concepció de les façanes, el joc de volums, la diversitat formal de les obertures i el cromatisme assolit per la combinació de l’obra vista amb la ceràmica vidriada. Amb totes aquestes característiques i l’ús d’elements goticistes com les llindes de les finestres, es demostra la influència historicista (dintre del modernisme) de Puig i Cadafalch. Així tenim que el volum i la composició són totalment asimètrics, de molta claredat i tot queda ressaltat per la presència de detalls i solucions constructives molt elaborades i imaginatives. Com a exemple: els arquitraus de la segona planta el fris de majòliques que segueix el volum de els façanes la combinació de majòliques (ceràmica amb un acabat vidriós especial. La terracota és la base, i se li aplica un esmalt metàl·lic) i arrebossat a les baranes la tanca formada per arcs invertits. a la façana que dona a l’Avinguda de Gràcia destaca la balconera del primer pis i una sobrellinda (dintel*) gòtica. a l’interior s’hi troba tot el joc d’alicatats, fusteries i forja que forma l’ornamentació de les cases modernistes. Del conjunt destaquen tres cossos singulars: la torre-mirador a la façana principal, amb xapitell (remat de la part superior de la torreta) cònic recobert de ceràmica de trencadís la torre cilíndrica que conté el moli de vent el dipòsit d’aigua, elevat sobre pilars de totxo vist. Front al carrer Barcelona també es troben les quadres i les antigues caves, de construcció més senzilla. Aquesta casa és l’exemple més rellevant del modernisme a Sant Cugat, juntament amb la casa Lluch.