Turó de Can Camps

Elevacions de la plana Vallesana

Itinerari assequible i poc habitual, tenint en compte les preferències a caminar per l’obaga de Collserola. Ens dirigim cap a dalt la Serralada Central Vallesana amb el Turó de Can Camps i el Turó de Materic, (amb una alçada propera als 300 m); sent aquest segon un veritable mirador cap a Sant Cugat, Collserola i la Serralada Litoral. Aquesta serra de petites dimensions, i de geologia completament diferent a Collserola, és una successió de petits torrents i carenes que baixen cap a la plana on es troba Sant Cugat i d’aquí a la riera de Rubí. El Torrent de Can Marcet i el de Can Camps, són els més rellevants. De caràcter torrencial i secs la major part de l’any. Pujarem per suaus careners vorejant i creuant alguns d’aquests torrents. Ambdós ambients clarament diferenciats per la vegetació que s’hi desenvolupa. Les carenes, són cobertes de bosquet de pi blanc amb algun pi pinyer i formacions arbustives molt diverses en composició i desenvolupament. (brolles baixes de romaní fins a brolles altes de llentiscle i arboç). La vegetació als torrents i les seves vores més frescals, és clarament diferent de la que trobem a les carenes solellades. Aquí, els roures, les alzines, oms, avellaners i algun pollancre, proporcionen un ambient tancat, ombrívol i frescal. Ambients també molt propicis per la fauna: toixons al vespre i genetes de nit, campen per aquests marges de torrents i vores de camps; els ocells com els oriols es fan sentir a l’estiu mentre els picots repiquen als arbres morts. Per tornar, anirem a buscar un important camí històric, que baixa d’aquesta serra: el Camí dels Monjos, i així completar aquesta sortida amb un relat sobre el Monestir de Sant Cugat.